Fent referència a l'escola inclusiva, aquesta consisteix en què nens i nenes amb o sense dificultats, no només convisquin junts en un mateix context formal, ja sigui una escola o un institut, sinó que tots ells han d'aprendre de manera conjunta, dins de la mateixa classe.
Si ens fixem amb la Llei Catalana d'Educació o si pensem en la realitat de les institucions educatives, aquest fet no es dóna. Actualment ens trobem amb dos tipus de centres: els ordinaris i els d'educació especial.
En el següent vídeo, ho consideren com "una oportunitat perduda", ja que en una escola inclusiva, a més a més d'adquirir coneixements, els nens i nenes també interioritzen valors, aprenen a conviure amb altres nens diferents, a relacionar-se, a respectar-se, a tolerar-se, a ajudar-se, i a aprendre dels altres alumnes.
http://www.youtube.com/watch?v=Tl30QkSDefA
Cal comentar que, tot i que els professors tinguessin la formació adequada per poder modificar l'organització, la planificació i la metodologia que empren a les classes, amb l'objectiu de poder gestionar l'heterogeneïtat de l'alumnat; encara que els centres educatius disposessin de tots els recursos necessaris, ja siguessin econòmics o materials, per poder-se endinsar en l'escola inclusiva; i tot i que el Departament d'Educació proporcioni diners i professionals especialitzats, amb tot això no n'hi ha prou. És essencial, d'una banda, que l'escola o institut cregui en aquest tipus d'escoles, i en el sí de la seva cultura es vegi reflectida la motivació per tal d'aconseguir-les. D'altra banda, els professors han de voler canviar les seves estratègies emprades fins al moment, i usar altres eines i tècniques que siguin útils i adequades per poder fer front amb èxit a una classe on estan junts nens i nenes diferents. I sobretot, cal que estiguin motivats, que vegin que l'escola inclusiva és favorable i beneficiosa, tant pels alumnes com per ells mateixos, per tot el que pot aportar. És a dir, no haurien de tenir por al canvi, haurien de ser flexibles i implica-s'hi tant com poguessin. Fent al·lusió a la formació que haurien de rebre, aquesta hauria de ser de caire més pràctic, i no tant teòric. Aquest fet afavoriria que posteriorment, al seu dia a dia, sabessin com aplicar-la. A més a més, també és molt rellevant el rol de les famílies, les quals també haurien de considerar-ho com un canvi positiu, i haurien de participar-hi i col·laborar-hi activament.
En el següent vídeo, es poden observar dos casos reals que permeten que coneguem millor què és l'escola inclusiva. També es fa menció que abans que arribi l'any 2015, el 70% dels alumnes discapacitats estudiaran a les escoles ordinàries.
http://www.youtube.com/watch?v=0dWu5guiDCg
Com a conclusió, caldria dir que cal ser optimistes de cara a les escoles inclusives. Des del meu punt de vista, considero que és molt necessari donar respostes a aquelles preguntes que es formulen, i que provoquen que les escoles inclusives no puguin progressar adequadament. De manera que, tots plegats hem de lluitar pel què creiem que serà millor per la societat en què vivim; una societat on tots siguem considerats importants, malgrat les nostres mancances i dificultats.
Fins aviat!
Montse
