sábado, 8 de mayo de 2010

CONFLICTES ESCOLARS. EL PAPER DE LA MEDIACIÓ

Bona tarda,

Què passa quan tenim un conflicte? Primerament, apareixen més d'un punt de vista que són divergents entre sí, i també cal remarcar que ens és difícil canviar la nostra perspectiva per veure d'una altra manera la realitat. Tot això perjudica que el problema es pugui solucionar satisfactòriament.

Un ingredient essencial perquè els conflictes es resolguin de manera favorable i exitosa és la cooperació. Gràcies a ella, totes les parts que presenten el conflicte, se senten implicades en el problema. D'aquesta manera, s'aconseguirà que hi col·laborin i que hi participin, per tal d'arribar a una solució.

Des del meu punt de vista, considero que el més important de tot, és que totes les parts s'adonin de la responsabilitat que tenen vers el conflicte, i deixin de culpabilitzar l'altra part. En el cas que es continués amb aquesta dinàmica, de dir que l'altre és el culpable, l´únic que s'aconsegueix és mantenir el problema i fer que la seva intensitat augmenti exponencialment.

Per poder gestionar els conflictes amb èxit, la mediació és un bon recurs, ja que millora la convivència i les relacions interpersonals. Però cal remarcar que a part d'usar la mediació, és necessari que el centre en què s'aplica, confiï en aquesta tècnica, tingui una actitud positiva envers ella, i tingui tingui clars els valors com són la pau, el respecte i la tolerància, entre d'altres.

A través de la mediació, les parts implicades en el problema arriben a un acord consensuat. Aquest acord és elaborat per elles, no pas pel mediador. Això s'ha de tenir molt clar.

El mediador és aquella persona que fa possible que les parts es trobin, i actua perquè arribin a una solució. Però ha de ser totalment neutre, no pot influir en les decisions que vagin prenent les dues parts, ha de facilitar la comunicació, potenciar les habilitats de comunicació perquè expressin d'una manera més clara i entenedora el què vulguin dir, ha de permetre que totes les parts parlin per igual, ha de fomentar la creativitat, ha de ser empàtic i mostrar confiança. Interessa que hi hagi mediadors de diferents perfils, per tal que s'adaptin a les característiques de les parts que pateixen el conflicte.

Qualsevol persona pot fer de mediadora, ja que és un rol que es pot aprendre i adquirir. Així doncs, mitjançant diversos cursos que es realitzen, jornades; fomentant i potenciant les habilitats socials com l'assertivitat i la comunicació, i també través de jocs (entrar a la pàgina web: http://www.grecmail.org/mm/File/jocgrec/grecjoc.html), podrem formar als subjectes perquè puguin ser uns bons mediadors.

El fonament de la medicació és la comunicació. És a dir, saber comunicar als altres quin és el problema segons el nostre punt de vista, quins objectius i metes volem aconseguir, expressar com ens sentim, preguntar a l'altra part com veu el conflicte, què és el què vol, què li agradaria aconseguir, quines necessitats té i com se sent. Però també cal que els escoltem activament mentre ens parlen, per tal que vegin que els hi prestem atenció i que estem interessats en els què ell ens exposen.

Per últim, m'agradaria comentar els avantatges que ofereix emprar la mediació com a estratègia de resolució de conflictes als col·legis:

  • Disminueixen el nombre de problemes que ocorren als centre escolars.
  • Es redueix la quantitat de temps destinada a resoldre conflictes.
  • Descendeix la intervenció del professor, ja que el mediador pot ser un alumne.
  • Augmenten les actituds cooperatives.
  • Milloren les habilitats comunicatives.
  • Disminueixen el nombre d'expulsions del centre.

Fins aviat!

Montse

INTERVENCIÓ I ESTRATÈGIES PER AFRONTAR ELS PROBLEMES DE CONDUCTA

Bon dia,
Hi ha diferents propostes d'actuació, en les quals s'hi poden veure implicats els alumnes i els professionals.
D'una banda, respecte les estratègies que s'usen dirigides a l'alumnat, aquestes poden ser individuals o grupals.
Fent al·lusió a les individuals, podrien ser les següents:
  • Cal que tinguin una persona de referència, el qual podria ser el tutor o un cotutor.
  • Realitzar un treball pedagògic d'interiorització del Reglament Intern del centre.
  • Aportar idees i elements perquè l'alumne pogués entendre el perquè de la seva conducta.
  • Ajudar-lo a a diferenciar i a tractar les faltes de conducta.
  • Aprendre a millorar la comunicació amb els seus companys i professors, mitjançant el diàleg.
  • Arribar a verbalitzar coherentment els seus sentiments.
  • Disposar d'un espai per l'expressió, ja sigui per dibuixar, parlar, escriure i xatejar, entre d'altres.
  • Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
  • Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
  • Utilitzar noves tecnologies o materials.

Respecte les propostes d'actuació a nivell grupal, es podrien posar en marxa les següents:

  • Dissenyar crèdits específics (manipulatius com aprendre oficis, relacionats amb la vida real, creatius, d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius i balls, entre d'altres).
  • Treball per projectes o per centres d'interès.
  • Aules d'autoaprenentatge.
  • Treballar algun programa, com podrien ser xerrades, activitats o tallers, sobre l'autoimatge, l'autoconcepte, les relacions i les habilitats socials.
  • Realitzar dinàmiques de grup.
  • Conèixer la mediació i col·laborar-hi.
  • Saber que és el bullying.

D'altra banda, fent referència a les estratègies que poden tenir disponibles els professionals que treballen en un centre escolar, cal tenir present tant el professorat, com el tutor, com el psicopedagog, i l'equip docent en general.

En primer lloc, pel que fa al professorat, podrien realitzar les següents accions:

  • Participar en programes o cursos per treballar aspectes d'aquest alumnat.
  • Conèixer la realitat social i l'entorn familiar que tenen fora de l'institut.
  • Comprendre els aspectes evolutius.
  • Compartir la responsabilitat.
  • Establir un cotutor o una persona de referència.
  • Tenir un referent clar i proper a qui poden adreçar-se.
  • Consensuar acords d'intervenció en les reuniocs.
  • Comprendre els aspectes psicològics, com la baixa resistència a la frustració, ansietat, poc control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionats, duresa emocional, baixa autoestima i desordre escolar.
  • Mostrar una actitud de respecte i de comprensió.
  • Valorar els aspectes positius individuals, les petites coses.
  • Intentar crear un reconeixement envers l'alumne respecte a una àrea en la qual sigui hàbil.

En segon lloc, al·ludint al tutor, sabent que l'acció tutorial és una eina bàsica i fonamental, podria executar el següent:

  • Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
  • Fer l'acollida en primer terme de l'alumne.
  • Acompanyar l'alumne en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se en les activitats educatives.
  • Generar expectatives d'èxit.
  • Diferenciar entre la persona i l'acte conflictiu.
  • Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l'ajuda del psicopedagog.
  • Està alerta i analitzar la situació en cada moment.
  • Tenir pautes per com ha de fer les entrevistes familiars.
  • Fer el registre d'entrevistes.
  • Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
  • Ús de l'agenda escolar.
  • Pactes personals o contractes pedagògics amb l'alumne i/o família.
  • Fulls de seguiment setmanal i diari personal.
  • Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
  • Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-lo a la vida habitual.
  • Treballar el sentiment de pertinença el grup, l'autoestima, el bon clima de classe, les normes i les regles de classe han de ser clares, aprofitar els temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol i dramatitzacions.
  • Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.

En tercer lloc, respecte el psicopedagog, les accions que hauria de posar en marxa són les següents:

  • Col·laborar amb el professorat.
  • Intervenir directament amb l'alumne.
  • Establir un vincle afectiu.
  • Donar orientació acadèmica i professional.
  • Recollir l'historial significatiu i evolució de l'alumnat.

En quart lloc i per finalitzar, també hi està implicat l'equip docent, el qual hauria de realitzar el següent:

  • Coordinar i consensuar pautes d'actuació davant dels conflictes.
  • Plantejar uns objectius mínims per assumir.
  • Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i què pot fer cada membre quan hi ha un conflicte.
  • Reunir-se amb altres serveis (EAP i serveis socials, entre d'altres).
  • Canalitzar les intervencions a través del tutor.
  • Compartir el seguiment de l'alumne amb un cotutor.
  • Disposar d'alternatives flexibles per situacions d'escapament, com a sortida a algun espai alternatiu acollidor o amb algun professional de referència.
  • Projectes singulars de centre, aules obertes i aules taller.

Per acabar, m'agradaria que miréssiu el vídeo que trobareu al següent enllaç:

http://www.tv3.cat/videos/2696930/Joves-amb-trastorns-de-comportament

Es tracta del centre de dia d'adolescents de la Fundació Vidal i Barraquer, el qual acullen adolescents d'entre 12 i 18 anys. Es caracteritzen en què no poden seguir el ritme escolar, ni anar a l'escola, ni començar a treballar. A més a més, fan ús de la violència per relacionar-se amb el seu entorn. Aquests nois i noies estan atesos per educadors, psiquiatres, psicòlegs i treballadors socials. Durant 6 mesos, els adolescents que hi acudeixen, fan tallers, classes molt personalitzades, tot seguint unes pautes, normes i límits estrictes. Aquests nois i noies reben un bon tracte, acompanyament i recolzament per part dels professionals de la institució. La finalitat és que adquireixin i consolidin diversos recursos, habilitats i capacitats per poder relacionar-se amb la gent del seu entorn, per ser capaços d'anar a comprar, en definitiva, per fer una vida normal i corrent. Els resultats d'aquest centre es veuen a llarg termini, al cap d'un anys.

Fins aviat!

Montse

PROBLEMES DE CONDUCTA. ETIOLOGIA, FACTORS PROTECTORS I FACTORS DE RISC

Bon dia,


Un 9% de la població pateix un trastorn antisocial. Els nois i les noies que el presenten, es caracteritzen per mostrar tota una sèrie de conductes que no són adequades: roben, es barallen, són agressius, cruels, diuen mentides, provoquen incendis, s'escapen de casa i no van a l'escola, entre d'altres.

En primer lloc, fent referència a les causes del trastorn del comportament, aquestes són multifactorials. Això significa que hi ha molts factors que hi estan implicats. D'una banda, els exàmens neurològics mostren que els nens/es que pateixen aquest tipus de trastorn, semblen presentar alguna classe d'anomalia en el lòbul frontal del cervell, el qual interfereix en la seva capacitat de planificar, d'evitar els riscs i aprenen de les experiències negatives que els hi ocorren. Així doncs, hi ha factors genètics, però cal tenir molt present que serà l'ambient el responsable de potenciar el trastorn o qui no permetrà que es desenvolupi ni que es desencadeni. D'altra banda, cal comentar que els qui presenten un temperament difícil, tenen una major probabilitat de desenvolupar trastorns de conducta. També és necessari dir que els nois/es que provénen de famílies inestables, desorganitzades, en situació de risc social i que els hi manquen recursos, tenen més risc de patir-lo. I, a més a més, si s'hi afegeix que presenten problemes socials, les seves relacions interpersonals són inadequades, i són rebutjats i infravalorats per les persones del seu entorn (familiars, professors, amics i/o companys). A causa de tot això, algunes vegades, el trastorn antisocial pot aparèixer associat a algun trastorn de la personalitat.
En segon lloc, pel que fa als factors protectors, aquests són molt importants pel seu caràcter preventiu, i no només per aquest trastorn en concret, sinó per molts altres problemes i dificultats que pot presentar un alumne. Així doncs, cal que els tinguem molt presents, per potenciar-los, fomentar-los i afavorir-los al dia a dia, ja que afavoreixen que el noi/a creixi de manera saludable. Es podrien assenyalar els següents:
  • Tenir un recolzament de l'entorn (familiars, amics, professors).
  • Que els pares i docents s'impliquin per comprendre i entendre el què els hi passa als nois/es.
  • Vigilar de la manera en què es parla amb aquests nois/es.
  • Tenir en compte el lloc que escollim per parlar amb ells.
  • Fer que la família col·labori amb l'escola i amb altres serveis.
  • Donar suport al noi/a en els moments que ho necessiti, ja sigui quan pateixi ansietat, estrès i frustració, entre d'altres.
  • Respecte el mètode d'ensenyament, seria necessari que es fessin adaptacions curriculars funcionals adaptades i adequades a la seva realitat, les quals els motivessin per aprendre.
  • Establir pactes, contractes o compromisos pedagògics referents al treball del dia a dia, a les activitats que han de realitzar, als deures què han de fer, i a les responsabilitats que se'ls hi han atorgat, entre d'altres.
  • Les regles i les normes de funcionament cal que siguin clares i específiques.
  • Cal realitzar un seguiment dels nois i de les noies de manera continuada.
  • Conèixer els recursos sanitaris i socials del nostre entorn.

En tercer lloc, fent al·lusió als factors de risc, els hem de tenir molt en compte, ja que augmenten la probabilitat de patir el trastorn. Aquests factors són els següents:

  • No emprar amb els nois/es un mètode d'educació familiar o d'ensenyament que sigui autoritari o indisciplinat, els quals comportin uns nivells d'exigència que estiguin desajustats per l'edat del nen/a, ja siguin per estar per sobre o per sota del què pertocaria.
  • Que hi hagi un excés de permissivitat, de càstigs o d'expulsions reiterades, ja sigui en el context escolar o familiar.
  • Que els familiars o professors tinguin unes conviccions deterministes vers els fracàs del noi/a.
  • Vigilar molt amb el què es diu dels nois i de les noies, per les conseqüències que poden generar.
  • Que els nois/es percebin que els altres els rebutgen i els menyspreuen, o que ningú se'ls estima.
  • Que estiguin aïllats socialment.
  • Haver passat per fets traumàtics.
  • Una inadequada relació família - escola.

Per últim, m'agradaria destacar un aspecte que considero molt rellevant. Els alumnes que pateixen aquesta problemàtica, tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge que la resta dels seus companys. Ara bé, no volen aprendre, els hi manca el desig d'adquirir coneixements. Això significa que els hem d'educar d'una altra manera, emprant una metodologia diferent que sigui adequada i adaptada a les necessitats i a les característiques; perquè només d'aquesta forma, aconseguirem el seu consentiment, requisit necessari perquè el noi o la noia aprengui i col·labori en les activitats i tasques que el professorat li proposa.

Fins aviat!

Montse