COM PODEM AJUDAR PER A QUÈ UN NEN APRENGUI A LLEGIR?

Bon dia,

A continuació, podreu observar tot una sèrie d'estratègies i recursos que els pares i els professors poden emprar, per tal de fomentar l'aprenentatge de la lectura en els nens.

Des del punt de vista de la prevenció, com que la consciència fonològica (ser conscients que les paraules estan formades per unitats més petites com són els fonemes, la síl·laba, la rima), facilita l'aprenentatge de la lectura; les activitats que es podran fer amb els nens, estaran directament relacionades amb la consciència fonològica.

L'ordre més idoni seria començar per exercicis de rima, després continuar amb la síl·laba, i acabar fent activitats per treballar els fonemes. A l'inici, els exercicis haurien de ser més simples i senzills, per tal que el nen veiés que és capaç de fer-los bé i que té èxit en les tasques que realitza. Al mateix temps, servirien per potenciar la seva autoestima i la confiança en ell mateix, tot afavorint que mostrés una actitud favorable vers el seu aprenentatge. A mesura que les activitats que se li proposessin les portés a terme correctament, aniríem augmentant gradualment la dificultat d'aquestes.

Seguidament, es presenten tot una sèrie d'activitats que es podrien utilitzar per desenvolupar la consciència fonològica:

• Escollir una lletra de l'alfabet. Començaríem agafant una lletra que aparegués en el nom del nen. Es tractaria que busqués objectes que comencessin amb aquesta lletra.
• Senyalar-li lletres. El nen ha de dir quina lletra és. (Es pot observar en el següent vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=JJ8gIXgomeQ)
• Donar-li dues paraules diferents. El nen hauria de dir quin és el so que tenen en comú.
• Inventar rimes, cercant paraules que rimessin amb el nom del nen.
• Fer el so d'una lletra. Posteriorment, demanar al nen que intenti trobar aquella mateixa lletra en una paraula d'un llibre o d'un diari. Una vegada la tingués, hauria de llegir en veu alta la paraula que conté aquesta lletra.
• Que el nen digui paraules que comencin amb el mateix so.
• Donar-li una paraula i que digui per quina lletra comença.
• Escollir una cançó o una rima que el nen ja sàpiga.
• Llegir amb el nen una història que rimi.
• Separar les paraules en síl·labes picant amb les mans a sobre de la taula. Treballaríem la seqüència de les paraules amb un treball motriu. Posteriorment, podria dir els fonemes que formen la síl·laba.
• Recitar una rima infantil o un poema, línia per línia.
• Inventar rimes de dues paraules sobre els objectes que hi ha a casa o a l'escola.
• Jugar al joc del: "Veig veig".
• Jugar a "les paraules encadenades". Aquest joc consisteix en què la persona diu una paraula, i el nen ha de dir un mot que comenci per l'ultima síl·laba de la paraula que ha dit prèviament la persona.
• Llegir parelles de paraules que són visualment similars, i identificar les lletres que canvien.
• Llegir pseudoparaules (les quals han estat formades afegint una lletra a les paraules que són conegudes), i dir quina és la lletra que s'ha afegit a la paraula familiar perquè sigui una pseudoparaula.
• Llegir textos breus i corregir els errors comesos.

En el vídeo que es mostra a continuació, podreu observar altres tècniques que es poden usar: http://www.youtube.com/watch?v=O6RU1sGO71A&feature=related.

En aquest vídeo, hi ha certs aspectes que considero molt rellevants i que m'agradaria comentar. Quan els nens repassen les lletres, la professora no els hi demana que diguin quin nom tenen les lletres, sinó que han de dir com sonen. Després, escriuen la lletra amb majuscúla i amb minúscula que correspon a aquest so. Posteriorment, com que ho fan adequadament, reben reforçament positiu. Posteriorment, els nens trien la paraula que vulguin, i a continuació busquen les lletres que la composen en un alfabet. Després, se'ls hi pregunta què significa el mot que han escollit, i l'expliquen. En totes les activitats, es pot observar que els nens hi participen activament i hi col·laboren. Aquest fet és molt positiu pel seu aprenentatge, ja que a l'implicar-s'hi tant, aprendran molt més.

Un altre vídeo on es mostra una estratègia per aprendre a posar els accents, és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=I-I9zhhwJ-4&feature=related.

Tal com hem pogut veure, treballen la separació de síl·labes, cerquen la síl·laba tònica, i després pensen si la paraula porta accent o no, d'una manera lúdica i divertida, jugant amb plastilina.

Per acabar, m'agradaria exposar el què creuen les associacions de dislèxia existents en el nostre país. Aquestes consideren que al professorat els hi falta formació específica per detectar i tractar els casos dels nens dislèxics. També pensen que els orientadors i el personal especialitzat que assisteix a l'ensenyança primària no és suficient, i que n'hi hauria d'haver més, ja que aquests professionals estan assignats a varis centres escolars alhora.

Fins aviat!

Montse

HI HA DIFERENTS TIPUS DE DISLÈXIA?

Bon dia,

Quan llegim, s'haurien d'activar tant la via fonològica com la via lèxica. El motiu pel qual ha de ser així és ben senzill: necessitem la fonologia per convertir cada grafema en fonema. I per aconseguir no cometre cap error, també hem de fer ús de la via lèxica, per tal d'accedir a la representació mental de la paraula, que la tenim guardada al nostre magatzem lèxic.

Es coneixen diferents tipus de dislèxies. Considero que és molt important que les tinguem presents per poder-les detectar com més aviat millor, ja que els signes que presentarà el nen que les pateix no seran els mateixos; sinó que dependran de si pateix una dislèxia fonològica, superficial, semàntica o profunda. A continuació es mostraran les més importants. Tal com es podrà observar, cadascuna de les dislèxies està directament vinculada amb una via o amb les dues que contempla la teoria de la doble ruta, la via fonològica i la via lèxica.

DISLÈXIA FONOLÒGICA

• Qui la pateix, té danyada la ruta fonològica. Per tant, no podrà usar adequadament les regles de conversió grafema - fonema.
• Els trets distintius que tindrà l'escolar que la pateixi són que podrà llegir correctament les paraules familiars, tant les regulars com les irregulars (per la via visual); però respecte les paraules desconegudes, les no - paraules i les pseudoparaules, les llegirà amb gran dificultat o directament no serà capaç de fer-ho. La raó per la qual passa, és a causa de que no les poden recuperar de la seva memòria, ja que no les coneixen i no les han pogut emmagatzemar. Els mots que els hi resulten més difícil de llegir són les paraules funcionals, aquelles que presenten una baixa freqüència, les que tenen baixa imaginibilitat, i les morfològicament complexes.
• Com que la via fonològica està composta per tres subprocessos, podria estar alterat algun d'ells o tots ells. Podria presentar dificultats al fer l'anàlisis grafèmic, és a dir, a l'agrupar les lletres en grafemes; a l'assignar fonemes, això és, quan s'han d'assignar als fonemes que corresponguin als grafemes que es tinguin; i/o al combinar els fonemes per pronunciar-los de manera conjunta.
• Com que faran servir el què no tinguin alterat, empraran la via lèxica. Així doncs, els errors típics que cometen són que lexicalitzen. Vol dir que confonen les pseudoparaules o les paraules desconegudes amb paraules familiars que tinguin guardades a la seva memòria, ja sigui perquè s'assemblen visualment, ortogràficament, i/o perquè tenen alguns sons iguals. Es deixen lletres, n'afegeixen, inverteixen l'ordre, i/o no separen les paraules correctament. També tenen errors derivatius, els quals consisteixen en llegir l'arrel de la paraula correctament i inventar-se la resta, o canviar les paraules funció.
• Els dislèxics fonològics que puguin llegir algunes no - paraules, la seva capacitat lectora es veurà millorada.
• Cal remarcar que aquesta problemàtica no es deu a dificultats articulatòries, ja que són capaços de repetir el què se'ls hi dicta oralment. I tampoc és a causa de problemes perceptius, perquè poden identificar totes les lletres que formen les pseudoparaules.
  

DISLÈXIA SUPERFICIAL

• En la dislèxia superficial, està danyada la ruta visual, la via lèxica.
• Els escolars poden llegir paraules regulars, siguin o no familiars, i inclús no - paraules i pseudoparaules; però no seran capaços de llegir les paraules que no s'ajustin a les regles de conversió grafema - fonema, és a dir, no podran llegir les paraules irregulars.
• Com que faria ús de la via fonològica, trigaria el mateix llegint les paraules familiars i les que són noves, ja que és la via lèxica la que permet llegir més ràpidament.
• Com que la ruta visual està composta per varis mòduls, els problemes poden aparèixer en un o en més d'un mòdul. Primerament, podria mostrar problemes en el lèxic visual. Així doncs, al llegir, no tindrien la capacitat de poder accedir al significat de la paraula; però sí que ho podrien fer quan s'haguessin d'expressar oralment, ja que el seu sistema semàntic està intacte, la comprensió del significat la tenen intacta. D'aquesta manera, no patiran dificultats en la denominació de les paraules, perquè el seu lèxic fonològic no està alterat. En el lèxic fonològic, comprenen paraules irregulars perquè el seu sistema semàntic està intacte; però al llegir-les, les regularitzen. Accedeixen al significat per la representació ortogràfica i no per la seva pronunciació.
• Cometen errors de regularització, es caracteritzen perquè llegeixen les paraules irregulars com si s'ajustessin a les regles de conversió grafema - fonema. En l'escriptura, fan moltes faltes ortogràfiques.

DISLÈXIA SEMÀNTICA

• Hi ha una lesió en la connexió entre el lèxic visual i el sistema semàntic.
• El nen podrà llegir les paraules a través de la connexió entre la ruta visual i el lèxic fonològic, però és incapaç de recuperar el significat de les mateixes.

DISLÈXIA PROFUNDA

• El trastorn abarca ambdues rutes, la fonològica i la visual, tot produint els símptomes característics d'ambdues lesions. Són incapaços d'obtenir la fonologia d'una paraula en base a la seva ortografia.
• Tenen una gran dificultat per llegir les no - paraules i les paraules abstractes, i una dificultat considerable al llegir les paraules funcionals. Es pot veure un efecte d'imaginabilitat (quant més imaginable, millor llegeixen la paraula).
• Els errors més habituals i que caracteritzen els nens que la pateixen, són els errors semàntics acompanyats d'errors visuals, substitucions incorrectes de paraules funcionals i errors derivacionals. Hi ha altres símptomes que apareixen associats generalment a la dislèxia profunda: presenten més dificultat al llegir els adjectius que els noms, els hi és més complicat llegir els verbs que els adjectius, els hi costen més les paraules funcionals que les de contingut, tenen l'escriptura alterada, també tenen dificultats amb la seva memòria a curt termini, i la seva habilitat lectora dependrà del context en què es trobi la paraula.

DISLÈXIA DE DESENVOLUPAMENT

• El desenvolupament lector del nen està retrassat, de vegades, fins a dos anys per sota, sempre comparant-ho amb altres habilitats acadèmiques del mateix escolar.
• Apareix aquesta dislèxia, tot i que no s'observen dèficits sensorials, i havent tingut una oportunitat per aprendre-ho.

Fins aviat!

Montse

LA DISLÈXIA. COM DETECTAR-LA?

Bon dia,

Tal com es podrà observar en els vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=gVdoY3TKEDI, http://www.youtube.com/watch?v=pEGdY7YGbBY, i en l'enllaç següent: http://www.rtve.es/mediateca/audios/20090619/ninos-con-dislexia-con-educacion/528720.shtml, la dislèxia dificulta l'adquisició de la lectura. Per tant, repercuteix en l'escriptura i en l'aprenentatge en general. Aquestes errades periòdiques, regulars i persistents que mostren en la lectura i en l'escriptura són un problema, perquè ocorren en escolars que tenen 9 o 10 anys, o són més grans. No ho serien si estiguéssim parlant de nens més petits.

Un aspecte importantíssim que cal tractar, és que la dificultat més gran de la dislèxia és la seva invisibilitat. Això vol dir, que s'han de tenir molt presents quin són els criteris per diagnosticar-la en els nens que la pateixen, ja que com més aviat es diagnostiqui, menys problemes li ocasionarem a l'escolar que la sofreix, previndrem altres dificultats d'aprenentatge escolar i altres problemes associats (com els emocionals, els relacionats amb l'esquema corporal, amb l'orientació espacial, amb la lateralitat, amb l'organització perceptiva, els problemes de conducta, de psicomotricitat fina), i es podrà intervenir molt més ràpidament per tal de que l'alumne aprengui, fent ús de metodologies adequades i adaptades a les seves necessitats i característiques.

Com la podem detectar eficaçment i precoçment? D'acord amb els criteris de l'Associació Britànica de Dislèxia, a continuació s'exposen els signes que pateixen els nens dislèxics. Són dificultats que poden tenir, però perquè siguin dislèxics no cal les tinguin totes.

En nens preescolars:

• Història familiar de problemes dislèxics, ja siguin els germans, els pares o altres familiars.
• Mostren retràs quan han d'aprendre a parlar amb claredat.
• Es confonen a l'hora de pronunciar paraules que s'assemblen fonèticament.
• Tenen dificultats per adquirir el ritme de les paraules i per aprendre els signes de puntuació.
• Mostren problemes amb les seqüències dels mots.
• Es confonen amb el vocabulari vinculat a l'orientació espacial.
• Els hi costa recordar el nom d'una sèrie de coses, com per exemple, dels colors.
• Tenen una major habilitat manual que lingüïstica, podent ser capaços de jugar a construir, a jugar amb objectes tècnics, a jocs de blocs, i amb el lego.
• Hi ha dies que a l'escola es porten bé, i hi ha altres dies que el seu comportament és negatiu, sense cap causa justificada.

Fins als 9 anys:

• Mostren dificultats per aprendre a llegir i a escriure.
• Tenen tendència a delletrejar.
• Els hi costa aprendre l'alfabet i les taules de multiplicar.
• Mostren dificultats per recordar seqüències, com els dies de la setmana, els mesos de l'any o els dits de la mà.
• Tendeixen a escriure els números en una direcció o orientació inadequada.
• Tenen dificultats per diferenciar l'esquerra de la dreta.
• Mostren una manca d'atenció i de concentració.
• Se senten frustrats, i poden començar a aparèixer els problemes de conducta.

Entre els 9 i els 12 anys, hem de tenir en compte el següent:

• Quan llegeixen, fan errors contínuament.
• Els hi costa comprendre un text, ja sigui oral o escrit.
• Escriuen de manera estranya: s'inventen paraules, es deixen lletres, en posen de més, alteren l'ordre de les mateixes o no saben separar-les correctament.
• Mostren dificultats per copiar, ja sigui en la seva llibreta o a la pissarra.
• Tenen problemes a l'hora de seguir les instruccions orals que se'ls hi donen.
• Es caracteritzen per ser desorganitzats, tant a l'escola com a les seves cases.
• Cada vegada confien menys en sí mateixos, i els hi augmenta la frustració.
• Mostren problemes conductuals, són impulsius i tenen dificultats per prestar atenció.

Si tenen més de 12 anys:

• Mostren una escriptura desordenada, i de vegades, fins i tot, incomprensible.
• En els seus escrits, es poden observar inconsistències gramaticals i errors ortogràfics.
• Tenen dificultats quan han de planificar i elaborar una redacció.
• La comprensió lectora la tenen baixa.
• Mostren dificultats per entendre els què se'ls hi diu, per exemple, quan han de seguir unes intruccions.
• Els hi costa molt aprendre una llengua estrangera.
• Confonen les instruccions verbals i els números de telèfon.
• Mostren aversió per la lectura i per l'escriptura.
• Poden aparèxier conductes disruptives, podent acabar en depressions.

Cal remarcar que els nens aprenen a llegir al cicle inicial. Així doncs, la dislèxia podrà ser diagnosticada al final d'aquest cicle, que és quan haurà acabat tot el procés d'adquisició de la lectura, però no abans. Per tant, en aquesta etapa, s'han de fet tots els possibles per prevenir la possible aparició, tot observant els nens per tal de veure quins poden incloure's dins del "grup de risc" (serien aquells que mostren dificultats en la parla, tenen problemes perceptius, trastorns psicomotors (sobretot de motricitat fina), mostren conductes inadequades, una manca d'atenció, passivitat, impulsivitat). Aquest grup, si el comparem amb la resta del grup classe, rebran una atenció especial, els controlaran més, i es podrà usar amb ells metodologies preventives per tal que no arribin a desenvolupar la dislèxia, ja que seran els possibles canditats que la poden patir.

També cal comentar que la dislèxia presenta diferents graus. D'una banda, hi ha qui pateix lleus dificultats que a curt termini les supera sense cap mena de problema. D'altra banda, hi ha qui tota la vida és dislèxic, podent provocar altres trastorns més profunds i més greus a llarg termini.

Per últim, és necessari dir que afecta a més d'un 10% de la població, i és una de les causes del fracàs escolar. De vegades, els nens dislèctics són titllats de mandrosos, de distrets, se'ls hi transmet que són incapaços d'aprendre, i se'ls infravaloren i menyspreen les habilitats que tenen. Com a conseqüència, com que ells també ho perceben, tot això afecta negativament la seva autoestima, la confiança en ells mateixos, la seva seguretat, l'autoconcepte i l'autoeficàcia. També cal afegir que estaran desmotivats, no tindran ganes d'aprendre, ja que veuen que els hi costa molt més que la resta dels seus companys de classe. Per això, els hi hem de transmetre que confiem en què poden aprendre, els hem de fer sentir competents perquè es valorin i creguin en les seves capacitats, perquè estiguin animats, tinguin il·lusió per aprendre, adoptin un rol actiu, i s'impliquin i col·laborin en el seu aprenentatge; ja que només d'aquesta manera, es podrà aconseguir que aquest sigui significatiu.

Fins aviat!

Montse