QUINES CONSEQÜÈNCIES TENEN LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE PELS NENS QUE LES PATEIXEN? QUÈ PODEN FER LES FAMÍLIES?

Bon dia,

En el vídeo que trobareu a continuació, comenten que d'un 15 a un 20% dels alumnes en edat escolar pateixen dificultats d'aprenentatge. Així doncs, considero que cal remarcar-ho, ja que és un problema molt freqüent.

Els problemes més comuns són: en la lectura (dislèxia), en l'escriptura (disgrafia), en l'ortografia, a l'escoltar, al parlar, al raonar i en les matemàtiques (discalcúlia).

Una de les coses en què posen més èmfasis és que, com més aviat es puguin detectar les dificultats d'aprenentatge, i se'ls hi puguin donar el tractament corresponent, es frenaran els efectes que puguin tenir, i s'evitaran que les conseqüències negatives augmentin i es facin més greus.

http://www.youtube.com/watch?v=x1fBQutV5Zs&feature=related (primera part)

http://www.youtube.com/watch?v=P8KG9ar2pqQ&feature=related (segona part)

Posteriorment, s'abordaran dos aspectes que crec que són molt importants i que també es tracten en el vídeo.

D'una banda, el fet que si un nen presenta dificultats en el seu aprenentatge, això comporta tot un seguit de conseqüències que poden perjudicar negativament el seu desenvolupament personal i els seus progressos acadèmics. D'altra banda, diferents estratègies que poden emprar les famílies per ajudar als seus fills amb dificultats d'aprenentatge.

Les dificultats d'aprenentatge poden provocar problemes emocionals a qui les pateixen, perquè són nens que s'esforcen durament per aprendre, i com que no ho aconsegueixen, els hi fa ràbia i es frustren. Conseqüentment, la seva autoestima, l'autoconcepte i la confiança en ells mateixos van anant disminuint. Es perceben com poc competents acadèmicament i en habilitats socials. Cal afegir que, les valoracions que fan alguns dels seus companys de classe d'ells, no els ajuda gens, ja que de vegades, per exemple, quan s'han de fer treballs en equips són rebutjats, i a l'hora del pati estan marginats i sols.

El patró d'atribució que presenten es caracteritza per ser desadaptatiu. Per tant, inhibeix la motivació acadèmica. És el que s'anomena d'indefensió apresa. És a dir, atribueixen els seus èxits a factors externs i incontrolables (com per exemple, a la sort, a l'atzar i/o a la dificultat de les tasques) i els seus fracassos a factors interns, estables i incontrolables (per exemple, a la poca capacitat i/o a la manca d'habilitat). Així doncs, presenten un locus de control extern.

Algunes de les males conductes que poden presentar els nens amb aquestes dificultats, són a causa de que prefereixen que els tractin de "dolents" abans que de "tontos".

És cert que la intervenció en els alumnes amb dificultats d'aprenentatge s'ha d'abordar de forma multidisciplinar, amb la participació i col·laboració del professorat, dels psicòlegs, dels psicopedagogs, dels metges, del personal dels serveis d'educació especial i de la mateixa família. Si reben l'ajuda idònia, aconseguiran aprendre i superar els seus problemes d'aprenentatge.

Des de les famílies, és essencial potenciar la confiança del nen en sí mateix, motivar-lo, donar-li seguretat per tal de que es relacioni i interaccioni amb el seu entorn, i donar-li suport. En el cas que això no sigui així, el nen creixerà amb pors, amb sentiments de vergonya, amb ràbia, frustrat, i desinteressat pel món escolar. El context familiar ha de saber què li agrada al nen, li han de proposar activitats i tasques perquè pugui practicar, desenvolupar i donar-se compte dels seus punt forts. També és important que ajudi en les tasques domèstiques per augmentar les seves habilitats. Les instruccions i les ordres han de ser clares i precises, les tasques cal dividir-les en parts, s'han de recompensar totes aquelles conductes que siguin adequades. Per últim, és convenient que els familiars del nen es freqüentin i es reuneixin amb altres pares que també tinguin fills amb dificultats d'aprenentatge, ja que entre ells es poden explicar les seves experiències, i donar-se recomanacions i recolzament.

Fins aviat!

Montse

RECURSOS PER AFRONTAR LES DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Bon dia,

Segons els articles 71 i 72 de la LOE (Llei Orgànica d'Educació) 2/2006, les organitzacions i administracions educatives han de garantir i han de disposar dels recursos necessaris per ajudar als alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Però de quin tipus de recursos estaríem parlant?

En primer lloc, el professorat hauria de tenir una formació adequada, amb la finalitat de que fossin capaços de detectar els alumnes amb dificultats d'aprenentatge, d'identificar el tipus de problema d'aprenentatge que presenten, d'intervenir d'una manera adequada (fent ús de diferents metodologies adaptades a les dificultats específiques dels estudiants), de saber-se comunicar amb ells, i d'assessorar a les famílies directament afectades. També hi hauria d'haver altres professionals especialitzats en el tema, com per exemple podrien ser els psicòlegs o els psicopedagogs, que ajudessin i donessin consells sobre quina mena de tractaments haurien de seguir els professors del centre amb aquests estudiants.

En segon lloc, l'escola hauria de proporcionar als mestres diversos materials i mitjans educatius adequats que facilitessin els aprenentatges, per tal de que els tinguessin al seu abast sempre que volguessin. Per exemple, els nens que presentessin problemes de lectura, podrien usar màquines de lectura que llegissin els llibres en veu alta; els alumnes amb dificultats per escoltar, podrien demanar els apunts als altres companys de classe o podrien fer servir la gravadora; els estudiants amb problemes per escriure, podrien fer servir ordinadors amb programes especialitzats que reconeguessin la parla, i que revisessin l'ortografia i la gramàtica.

En tercer lloc, des del mateix centre educatiu, caldria que disposés d'una bona organització interna, i que sigués capaç d'elaborar les adaptacions i les diversificacions curriculars necessàries, amb la finalitat de que tots els estudiants poguessin aprendre el què els hi correspon per l'edat que tenen.

En quart lloc, per facilitar la feina, les diferents administracions educatives, haurien d'ajudar-se entre elles, col·laborar les unes amb les altres, donar-se suport, recolzament i recomanacions, amb l'objectiu de facilitar i de fer progressar adequadament aquest tipus d'alumnat.

Per últim, es podria emprar un altre recurs anomenat "Amics grans", el qual el podem veure en el següent vídeo:

http://www.tv3.cat/videos/326419/Projecte-Amics-Grans

Es tracta de que un grup d'estudiants de secundària, fan reforç escolar a nens de primària (els quals podran aprovar les assignatures i passar de curs, si tenen el recolzament idoni), tot seguint les intruccions que els hi dóna la professora dels nens de primària. D'una banda, els ajuden a fer els deures, els hi resolen els dubtes que puguin tenir, els hi expliquen aquells continguts en què mostren més dificultats, els hi fomenten la lectura, i els animen i els encoratgen perquè puguin arribar a ser allò que es proposin. D'altra banda, els estudiants de secundària són un referent positiu pels de primària, ja que van a l'institut que posteriorment aquests aniran. Per tant, es potencia la relació de l'educació primària amb l'educació secundària, amb la finalitat de que puguin aplicar totes les tècniques d'estudi apreses a la primària a secundària. Finalment, cal destacar que la tasca que porten a terme els estudiants de secundària és voluntària, tot i que cobren. Però no pot ser qualsevol alumne de la classe, sinó només aquells estudiants amb un bon expedient acadèmic.

Fins aviat!

Montse

DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Bona tarda!

Tenim clar què són les dificultats d'aprenentatge? Tots els alumnes que presenten aquest tipus de dificultats requereixen necessitats educatives especials? Totes les dificultats d'aprenentatge es podrien considerar com discapacitats? Els estudiants que les pateixen han d'anar a un centre d'educació especial?

Els estudiants amb problemes d'aprenentatge, tenen un coeficient intel·lectual normal, però els hi costa més aprendre. És a dir, el seu procés d'aprenentatge és més lent que la resta d'escolars. Ja en els anys 1963 - 1975, es van determinar uns criteris d'exclusió, els quals ens ajuden a definir les dificultats d'aprenentatge. Són tot un seguit de factors, com el retard intel·lectual, dèficits neurològics, problemes emocionals greus, dèficits sensorials, deprivació cultural (ja sigui a nivell de que el nen no pugui assistir a l'escola, o que provingui d'una família marginada), que si l'estudiant els presenta, ja no es pot dir que pateix una dificultat en el seu aprenentatge; ja que aquests elements, per ells mateixos, poden incidir i perjudicar negativament l'aprenentatge de l'alumne. També és necessari determinar quina és la diferència entre el quocient intel·lectual i el rendiment. Més endavant, es van criticar aquests criteris per ser inconcrets, tot i que avui en dia, encara es conserven i s'usen.

A continuació, podreu veure un vídeo on es defineix què són les dificultats d'aprenentatge (ells creuen que són una discapacitat, concepte que posteriorment es tractarà). Tenen uns estudiants que el rendiment que presenten és diferent al dels altres nens, ja que mostren dificultats en determinades àrees acadèmiques, les quals provoquen que el progrés de l'alumne no sigui el desitjat. És un vídeo que el trobo interessant, perquè també ens ensenyen quines són les característiques que tenen els escolars amb aquests problemes, i ens donen recomanacions que podem emprar per ajudar-los, com per exemple: dividir les activitats en diferents parts, donar instruccions tant verbals com escrites, deixar més temps perquè puguin acabar els treballs, ensenyar a què s'organitzin, a què tinguin al seu abast tècniques d'estudi per poder usar, i també remarquen que és molt important fer que la família col·labori activament amb l'escola i amb l'aprenentatge del seu fill.

http://www.youtube.com/watch?v=q1jNe2O_qtg&feature=related

Que un escolar tingui dificultats d'aprenentatge, no significa que requereixi necessitats educatives especials, ja que no totes les dificultats d'aprenentatge són una discapacitat. Només els hi caldran necessitats educatives especials aquells alumnes que presentin algun tipus de discapacitat, ja sigui física, psíquica o sensorial, trastorns greus de personalitat, de conducta, o malalties degeneratives greus. Per tant, és incorrecte fer una generalització de que les dificultats d'aprenentatge són una discapacitat, tal i com és mostra en el vídeo.

Respecte si cal que els alumnes amb dificultats d'aprenentatge, assisteixin a un centre d'educació especial, la resposta a aquesta qüestió és que no. L'any 1975, ja es va comentar que el que calia era un programa individualitzat d'educació a l'estudiant amb dificultats d'aprenentatge, a causa de que no poden aprendre amb la mateixa facilitat que els altres nens. Però com que la gran majoria no són discapacitats, ni presenten trastorns greus de conducta, no han d'anar a un centre d'educació especial.

En conclusió, es podria dir que els alumnes amb dificultats d'aprenentatge només difereixen dels companys que tenen a la classe, en el fet que presenten dificultats específiques per aprendre. I el què ens hauríem de preguntar és: al llarg de la nostra experiència escolar, qui de nosaltres no ha tingut algun problema, a l'hora d'adquirir alguns dels continguts que el professor explicava a classe? Ens hem pogut aprendre tots els temaris de les diferents matèries amb la mateixa facilitat? Caldria que hi reflexionéssim.

Fins aviat!

Montse

APRENDRE A TREBALLAR COOPERATIVAMENT

Bon dia!

Quan un psicòleg o un psicopedagog ha de col·laborar amb els professors, la situació que s'ha de crear ha de ser d'igualtat, ja que tots són professionals de la feina que realitzen diàriament. A més a més, és necessari que tots siguin agents actius, que s'impliquin, que col·laborin, que participin i que se sentin responsables d'aconseguir els objectius que s'hauran acordat consensuadament.

Des del meu punt de vista, considero que quan s'han d'assessorar els professors, amb la finalitat que duguin a terme a les seves classes treballs de tipus cooperatiu, es poden emprar diferents recursos.

En primer lloc, caldria donar una formació als mestres sobre els treballs en equip, per tal de que ho sàpiguen transmetre, comunicar i ensenyar als seus alumnes. En aquest punt, els professors també podrien comentar tots aquells aspectes que consideren negatius (dificultats, obstacles i problemes) del treball en equip o del treball cooperatiu. A mesura que els anessin plantejant, els psicòlegs i/o psicopedagogs haurien d'intentar contestar, reconvertint les situacions que ells formulessin en positiu, sempre emprant arguments vàlids.

En segon lloc, crec que la manera més eficaç i més efectiva és mostrant-los-hi directament diferents exemples i experiències d'altres centres educatius que realitzen treballs cooperatius, amb la finalitat de que se sensibilitzessin. D'aquesta manera, a més a més d'aprendre tècniques i estratègies que podrien usar, també veurien que és un tipus de treball que pot ser aplicat realment a les aules.

A continuació, podeu veure un vídeo on es mostren tot un conjunt de fotografies que reflecteixen un exemple de treball cooperatiu, on els escolars aprenen els colors, i a diferenciar línies corbes de línies rectes.

http://www.youtube.com/watch?v=b3TBqf8cn_o

En tercer lloc, a través de la metodologia vivencial i experiencial, els professors podrien dur a terme treballs cooperatius, per tal que després ho apliquessin als escolars que tenen a les seves classes.

Finalment, caldria motivar els mestres, perquè només així, si vertaderament creuen en els beneficis del treball cooperatiu, el portaran a terme.

Un treball realitzat cooperativament, el qual està format per 4 o 5 alumnes heterogenis, ofereix tot un seguit d'avantatges. Els estudiants no només aprenen els continguts escolars, sinó que també han d'aprendre a treballar en equip, a respectar-se, a relacionar-se entre ells, a conviure, a saber gestionar i organitzar les diferents funcions, a prendre decisions consensuades, a comprometre's amb el càrrec que se'ls hi ha atorgat, a col·laborar activament en el treball que s'ha de realitzar, a desenvolupar els diferents rols que existeixen, a ser responsables de l'aprenentatge de tot el grup, a revisar com progressa i evoluciona l'equip, a establir objectius de millora, a autoavaluar-se, a coavaluar-se, a parlar, a escoltar, a recolzar-se, a donar-se suport entre ells, i a adquirir normes de funcionament i valors.

La finalitat última és que tots els alumnes aprenguin. I per aconseguir-ho, s'ajuden mútuament. Aquest fet beneficia a tots els alumnes i afavoreix la inclusió escolar.

Fins aviat!

Montse

APRENENTATGE COOPERATIU vs TREBALL EN EQUIP

Bona tarda!

Primer de tot, tots hauríem d'entendre que treballar cooperativament no equival a treballar en equip. Fer un treball en equip no és un requisit suficient per assegurar que un grup d'alumnes treballi cooperativament, tot i que sí que és una condició necessària.

Per aconseguir que les experiències de treball cooperatiu que es porten a terme a les aules siguin satisfactòries, caldria que els professors, abans de començar-les, ensenyessin als seus alumnes a treballar en equip, ja que els estudiants no saben en què consisteix això de treballar juntament amb altres companys; perquè estem parlant d'una habilitat que no és innata. Les dinàmiques de grup seran una bona estratègia que podran recórrer els mestres, per ensenyar als escolars a treballar en equip. Un altre aspecte que pot beneficiar aquest tipus de treball és que es realitzi d'una manera freqüent, amb la finalitat de que els alumnes aprenguin a ser cooperatius. En el cas que només es facin de manera esporàdica, molt probablement no tindran èxit.

Amb això que s'ha dit anteriorment, el que es vol transmetre és que el treball cooperatiu no és un altre mètode o metodologia que el professor té al seu abast per poder usar a la classe; sinó que és un contingut. I per aquest motiu, se'ls hi ha d'ensenyar als estudiants. Però és clar, per poder comunicar alguna cosa a algú, primer cal que els mestres sàpiguen exactament què és el treball en equip.

Quan un es planteja què significa el treball en equip, se n'adona que no és tan fàcil com pensava.

Des del meu punt de vista, basant-me en les experiències que he anat visquent, sobretot des de que estic estudiant a la universitat, els aspectes més importants d'un treball elaborat per un conjunt de subjectes serien: que tots s'impliquin en ell, que col·laborin i que participin activament i equitativament, que sàpiguen organitzar-se i distribuir-se adequadament la feina que ha de fer cadascun dels membres, que siguin responsables dels compromisos que se'ls hi ha atorgat, que confiïn entre ells, que es refiïn de les recerques que aporten les altres persones del seu grup, que s'animin i que es recolzin mútuament, que sàpiguen escoltar i respectar als demés, i que tinguin la capacitat d'expressar les seves opinions sense ofendre a ningú.

En el vídeo que podreu veure a continuació, es defineix el què és el treball en equip, les seves bases, els avantatges que aporta, els factors que el faciliten o que el dificulten, les etapes, diverses eines eficaces que es poden usar, els conflictes que poden sorgir i maneres adequades per afrontar-los amb èxit.

http://www.youtube.com/watch?v=ILmOUoj5j4Q&feature=related

És necessari fer al·lusió als objectius que persegueix el treball cooperatiu, ja que aquests són diferents que els d'un treball en equip. En el treball cooperatiu, d'una banda, els alumnes han d'aprendre els continguts que el professor els hi ensenya (continguts escolars, i al mateix temps, a treballar en equip). D'altra banda, han d'assegurar-se que els altres membres del seu grup també els hagin après. De manera que cada alumne, tindrà dues responsabilitats. El treball en equip només contempla la primera finalitat mencionada prèviament.

Per últim, cal remarcar que el treball cooperatiu també té en compte el treball individual i l'esforç fet per cadascun dels membres del grup, els quals són totalment necessaris i rellevants perquè els escolars puguin adquirir significativament, interioritzar i contruir-se nous coneixements. L'aprenentatge individual cal garantir-lo sempre. S'observarà el grau d'aprenentatge de l'alumnat, en els resultats que s'obtindran en les avaluacions que cadascun dels estudiants haurà de realitzar.

Fins aviat!

Montse