HI HA DIFERENTS TIPUS DE DISLÈXIA?

Bon dia,

Quan llegim, s'haurien d'activar tant la via fonològica com la via lèxica. El motiu pel qual ha de ser així és ben senzill: necessitem la fonologia per convertir cada grafema en fonema. I per aconseguir no cometre cap error, també hem de fer ús de la via lèxica, per tal d'accedir a la representació mental de la paraula, que la tenim guardada al nostre magatzem lèxic.

Es coneixen diferents tipus de dislèxies. Considero que és molt important que les tinguem presents per poder-les detectar com més aviat millor, ja que els signes que presentarà el nen que les pateix no seran els mateixos; sinó que dependran de si pateix una dislèxia fonològica, superficial, semàntica o profunda. A continuació es mostraran les més importants. Tal com es podrà observar, cadascuna de les dislèxies està directament vinculada amb una via o amb les dues que contempla la teoria de la doble ruta, la via fonològica i la via lèxica.

DISLÈXIA FONOLÒGICA

• Qui la pateix, té danyada la ruta fonològica. Per tant, no podrà usar adequadament les regles de conversió grafema - fonema.
• Els trets distintius que tindrà l'escolar que la pateixi són que podrà llegir correctament les paraules familiars, tant les regulars com les irregulars (per la via visual); però respecte les paraules desconegudes, les no - paraules i les pseudoparaules, les llegirà amb gran dificultat o directament no serà capaç de fer-ho. La raó per la qual passa, és a causa de que no les poden recuperar de la seva memòria, ja que no les coneixen i no les han pogut emmagatzemar. Els mots que els hi resulten més difícil de llegir són les paraules funcionals, aquelles que presenten una baixa freqüència, les que tenen baixa imaginibilitat, i les morfològicament complexes.
• Com que la via fonològica està composta per tres subprocessos, podria estar alterat algun d'ells o tots ells. Podria presentar dificultats al fer l'anàlisis grafèmic, és a dir, a l'agrupar les lletres en grafemes; a l'assignar fonemes, això és, quan s'han d'assignar als fonemes que corresponguin als grafemes que es tinguin; i/o al combinar els fonemes per pronunciar-los de manera conjunta.
• Com que faran servir el què no tinguin alterat, empraran la via lèxica. Així doncs, els errors típics que cometen són que lexicalitzen. Vol dir que confonen les pseudoparaules o les paraules desconegudes amb paraules familiars que tinguin guardades a la seva memòria, ja sigui perquè s'assemblen visualment, ortogràficament, i/o perquè tenen alguns sons iguals. Es deixen lletres, n'afegeixen, inverteixen l'ordre, i/o no separen les paraules correctament. També tenen errors derivatius, els quals consisteixen en llegir l'arrel de la paraula correctament i inventar-se la resta, o canviar les paraules funció.
• Els dislèxics fonològics que puguin llegir algunes no - paraules, la seva capacitat lectora es veurà millorada.
• Cal remarcar que aquesta problemàtica no es deu a dificultats articulatòries, ja que són capaços de repetir el què se'ls hi dicta oralment. I tampoc és a causa de problemes perceptius, perquè poden identificar totes les lletres que formen les pseudoparaules.
  

DISLÈXIA SUPERFICIAL

• En la dislèxia superficial, està danyada la ruta visual, la via lèxica.
• Els escolars poden llegir paraules regulars, siguin o no familiars, i inclús no - paraules i pseudoparaules; però no seran capaços de llegir les paraules que no s'ajustin a les regles de conversió grafema - fonema, és a dir, no podran llegir les paraules irregulars.
• Com que faria ús de la via fonològica, trigaria el mateix llegint les paraules familiars i les que són noves, ja que és la via lèxica la que permet llegir més ràpidament.
• Com que la ruta visual està composta per varis mòduls, els problemes poden aparèixer en un o en més d'un mòdul. Primerament, podria mostrar problemes en el lèxic visual. Així doncs, al llegir, no tindrien la capacitat de poder accedir al significat de la paraula; però sí que ho podrien fer quan s'haguessin d'expressar oralment, ja que el seu sistema semàntic està intacte, la comprensió del significat la tenen intacta. D'aquesta manera, no patiran dificultats en la denominació de les paraules, perquè el seu lèxic fonològic no està alterat. En el lèxic fonològic, comprenen paraules irregulars perquè el seu sistema semàntic està intacte; però al llegir-les, les regularitzen. Accedeixen al significat per la representació ortogràfica i no per la seva pronunciació.
• Cometen errors de regularització, es caracteritzen perquè llegeixen les paraules irregulars com si s'ajustessin a les regles de conversió grafema - fonema. En l'escriptura, fan moltes faltes ortogràfiques.

DISLÈXIA SEMÀNTICA

• Hi ha una lesió en la connexió entre el lèxic visual i el sistema semàntic.
• El nen podrà llegir les paraules a través de la connexió entre la ruta visual i el lèxic fonològic, però és incapaç de recuperar el significat de les mateixes.

DISLÈXIA PROFUNDA

• El trastorn abarca ambdues rutes, la fonològica i la visual, tot produint els símptomes característics d'ambdues lesions. Són incapaços d'obtenir la fonologia d'una paraula en base a la seva ortografia.
• Tenen una gran dificultat per llegir les no - paraules i les paraules abstractes, i una dificultat considerable al llegir les paraules funcionals. Es pot veure un efecte d'imaginabilitat (quant més imaginable, millor llegeixen la paraula).
• Els errors més habituals i que caracteritzen els nens que la pateixen, són els errors semàntics acompanyats d'errors visuals, substitucions incorrectes de paraules funcionals i errors derivacionals. Hi ha altres símptomes que apareixen associats generalment a la dislèxia profunda: presenten més dificultat al llegir els adjectius que els noms, els hi és més complicat llegir els verbs que els adjectius, els hi costen més les paraules funcionals que les de contingut, tenen l'escriptura alterada, també tenen dificultats amb la seva memòria a curt termini, i la seva habilitat lectora dependrà del context en què es trobi la paraula.

DISLÈXIA DE DESENVOLUPAMENT

• El desenvolupament lector del nen està retrassat, de vegades, fins a dos anys per sota, sempre comparant-ho amb altres habilitats acadèmiques del mateix escolar.
• Apareix aquesta dislèxia, tot i que no s'observen dèficits sensorials, i havent tingut una oportunitat per aprendre-ho.

Fins aviat!

Montse