LA DISLÈXIA. COM DETECTAR-LA?

Bon dia,

Tal com es podrà observar en els vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=gVdoY3TKEDI, http://www.youtube.com/watch?v=pEGdY7YGbBY, i en l'enllaç següent: http://www.rtve.es/mediateca/audios/20090619/ninos-con-dislexia-con-educacion/528720.shtml, la dislèxia dificulta l'adquisició de la lectura. Per tant, repercuteix en l'escriptura i en l'aprenentatge en general. Aquestes errades periòdiques, regulars i persistents que mostren en la lectura i en l'escriptura són un problema, perquè ocorren en escolars que tenen 9 o 10 anys, o són més grans. No ho serien si estiguéssim parlant de nens més petits.

Un aspecte importantíssim que cal tractar, és que la dificultat més gran de la dislèxia és la seva invisibilitat. Això vol dir, que s'han de tenir molt presents quin són els criteris per diagnosticar-la en els nens que la pateixen, ja que com més aviat es diagnostiqui, menys problemes li ocasionarem a l'escolar que la sofreix, previndrem altres dificultats d'aprenentatge escolar i altres problemes associats (com els emocionals, els relacionats amb l'esquema corporal, amb l'orientació espacial, amb la lateralitat, amb l'organització perceptiva, els problemes de conducta, de psicomotricitat fina), i es podrà intervenir molt més ràpidament per tal de que l'alumne aprengui, fent ús de metodologies adequades i adaptades a les seves necessitats i característiques.

Com la podem detectar eficaçment i precoçment? D'acord amb els criteris de l'Associació Britànica de Dislèxia, a continuació s'exposen els signes que pateixen els nens dislèxics. Són dificultats que poden tenir, però perquè siguin dislèxics no cal les tinguin totes.

En nens preescolars:

• Història familiar de problemes dislèxics, ja siguin els germans, els pares o altres familiars.
• Mostren retràs quan han d'aprendre a parlar amb claredat.
• Es confonen a l'hora de pronunciar paraules que s'assemblen fonèticament.
• Tenen dificultats per adquirir el ritme de les paraules i per aprendre els signes de puntuació.
• Mostren problemes amb les seqüències dels mots.
• Es confonen amb el vocabulari vinculat a l'orientació espacial.
• Els hi costa recordar el nom d'una sèrie de coses, com per exemple, dels colors.
• Tenen una major habilitat manual que lingüïstica, podent ser capaços de jugar a construir, a jugar amb objectes tècnics, a jocs de blocs, i amb el lego.
• Hi ha dies que a l'escola es porten bé, i hi ha altres dies que el seu comportament és negatiu, sense cap causa justificada.

Fins als 9 anys:

• Mostren dificultats per aprendre a llegir i a escriure.
• Tenen tendència a delletrejar.
• Els hi costa aprendre l'alfabet i les taules de multiplicar.
• Mostren dificultats per recordar seqüències, com els dies de la setmana, els mesos de l'any o els dits de la mà.
• Tendeixen a escriure els números en una direcció o orientació inadequada.
• Tenen dificultats per diferenciar l'esquerra de la dreta.
• Mostren una manca d'atenció i de concentració.
• Se senten frustrats, i poden començar a aparèixer els problemes de conducta.

Entre els 9 i els 12 anys, hem de tenir en compte el següent:

• Quan llegeixen, fan errors contínuament.
• Els hi costa comprendre un text, ja sigui oral o escrit.
• Escriuen de manera estranya: s'inventen paraules, es deixen lletres, en posen de més, alteren l'ordre de les mateixes o no saben separar-les correctament.
• Mostren dificultats per copiar, ja sigui en la seva llibreta o a la pissarra.
• Tenen problemes a l'hora de seguir les instruccions orals que se'ls hi donen.
• Es caracteritzen per ser desorganitzats, tant a l'escola com a les seves cases.
• Cada vegada confien menys en sí mateixos, i els hi augmenta la frustració.
• Mostren problemes conductuals, són impulsius i tenen dificultats per prestar atenció.

Si tenen més de 12 anys:

• Mostren una escriptura desordenada, i de vegades, fins i tot, incomprensible.
• En els seus escrits, es poden observar inconsistències gramaticals i errors ortogràfics.
• Tenen dificultats quan han de planificar i elaborar una redacció.
• La comprensió lectora la tenen baixa.
• Mostren dificultats per entendre els què se'ls hi diu, per exemple, quan han de seguir unes intruccions.
• Els hi costa molt aprendre una llengua estrangera.
• Confonen les instruccions verbals i els números de telèfon.
• Mostren aversió per la lectura i per l'escriptura.
• Poden aparèxier conductes disruptives, podent acabar en depressions.

Cal remarcar que els nens aprenen a llegir al cicle inicial. Així doncs, la dislèxia podrà ser diagnosticada al final d'aquest cicle, que és quan haurà acabat tot el procés d'adquisició de la lectura, però no abans. Per tant, en aquesta etapa, s'han de fet tots els possibles per prevenir la possible aparició, tot observant els nens per tal de veure quins poden incloure's dins del "grup de risc" (serien aquells que mostren dificultats en la parla, tenen problemes perceptius, trastorns psicomotors (sobretot de motricitat fina), mostren conductes inadequades, una manca d'atenció, passivitat, impulsivitat). Aquest grup, si el comparem amb la resta del grup classe, rebran una atenció especial, els controlaran més, i es podrà usar amb ells metodologies preventives per tal que no arribin a desenvolupar la dislèxia, ja que seran els possibles canditats que la poden patir.

També cal comentar que la dislèxia presenta diferents graus. D'una banda, hi ha qui pateix lleus dificultats que a curt termini les supera sense cap mena de problema. D'altra banda, hi ha qui tota la vida és dislèxic, podent provocar altres trastorns més profunds i més greus a llarg termini.

Per últim, és necessari dir que afecta a més d'un 10% de la població, i és una de les causes del fracàs escolar. De vegades, els nens dislèctics són titllats de mandrosos, de distrets, se'ls hi transmet que són incapaços d'aprendre, i se'ls infravaloren i menyspreen les habilitats que tenen. Com a conseqüència, com que ells també ho perceben, tot això afecta negativament la seva autoestima, la confiança en ells mateixos, la seva seguretat, l'autoconcepte i l'autoeficàcia. També cal afegir que estaran desmotivats, no tindran ganes d'aprendre, ja que veuen que els hi costa molt més que la resta dels seus companys de classe. Per això, els hi hem de transmetre que confiem en què poden aprendre, els hem de fer sentir competents perquè es valorin i creguin en les seves capacitats, perquè estiguin animats, tinguin il·lusió per aprendre, adoptin un rol actiu, i s'impliquin i col·laborin en el seu aprenentatge; ja que només d'aquesta manera, es podrà aconseguir que aquest sigui significatiu.

Fins aviat!

Montse