PROBLEMES DE CONDUCTA. ETIOLOGIA, FACTORS PROTECTORS I FACTORS DE RISC

Bon dia,

Un 9% de la població pateix un trastorn antisocial. Els nois i les noies que el presenten, es caracteritzen per mostrar tota una sèrie de conductes que no són adequades: roben, es barallen, són agressius, cruels, diuen mentides, provoquen incendis, s'escapen de casa i no van a l'escola, entre d'altres.

En primer lloc, fent referència a les causes del trastorn del comportament, aquestes són multifactorials. Això significa que hi ha molts factors que hi estan implicats. D'una banda, els exàmens neurològics mostren que els nens/es que pateixen aquest tipus de trastorn, semblen presentar alguna classe d'anomalia en el lòbul frontal del cervell, el qual interfereix en la seva capacitat de planificar, d'evitar els riscs i aprenen de les experiències negatives que els hi ocorren. Així doncs, hi ha factors genètics, però cal tenir molt present que serà l'ambient el responsable de potenciar el trastorn o qui no permetrà que es desenvolupi ni que es desencadeni. D'altra banda, cal comentar que els qui presenten un temperament difícil, tenen una major probabilitat de desenvolupar trastorns de conducta. També és necessari dir que els nois/es que provénen de famílies inestables, desorganitzades, en situació de risc social i que els hi manquen recursos, tenen més risc de patir-lo. I, a més a més, si s'hi afegeix que presenten problemes socials, les seves relacions interpersonals són inadequades, i són rebutjats i infravalorats per les persones del seu entorn (familiars, professors, amics i/o companys). A causa de tot això, algunes vegades, el trastorn antisocial pot aparèixer associat a algun trastorn de la personalitat.

En segon lloc, pel que fa als factors protectors, aquests són molt importants pel seu caràcter preventiu, i no només per aquest trastorn en concret, sinó per molts altres problemes i dificultats que pot presentar un alumne. Així doncs, cal que els tinguem molt presents, per potenciar-los, fomentar-los i afavorir-los al dia a dia, ja que afavoreixen que el noi/a creixi de manera saludable. Es podrien assenyalar els següents:

• Tenir un recolzament de l'entorn (familiars, amics, professors).
• Que els pares i docents s'impliquin per comprendre i entendre el què els hi passa als nois/es.
• Vigilar de la manera en què es parla amb aquests nois/es.
• Tenir en compte el lloc que escollim per parlar amb ells.
• Fer que la família col·labori amb l'escola i amb altres serveis.
• Donar suport al noi/a en els moments que ho necessiti, ja sigui quan pateixi ansietat, estrès i frustració, entre d'altres.
• Respecte el mètode d'ensenyament, seria necessari que es fessin adaptacions curriculars funcionals adaptades i adequades a la seva realitat, les quals els motivessin per aprendre.
• Establir pactes, contractes o compromisos pedagògics referents al treball del dia a dia, a les activitats que han de realitzar, als deures què han de fer, i a les responsabilitats que se'ls hi han atorgat, entre d'altres.
• Les regles i les normes de funcionament cal que siguin clares i específiques.
• Cal realitzar un seguiment dels nois i de les noies de manera continuada.
• Conèixer els recursos sanitaris i socials del nostre entorn.

En tercer lloc, fent al·lusió als factors de risc, els hem de tenir molt en compte, ja que augmenten la probabilitat de patir el trastorn. Aquests factors són els següents:

• No emprar amb els nois/es un mètode d'educació familiar o d'ensenyament que sigui autoritari o indisciplinat, els quals comportin uns nivells d'exigència que estiguin desajustats per l'edat del nen/a, ja siguin per estar per sobre o per sota del què pertocaria.
• Que hi hagi un excés de permissivitat, de càstigs o d'expulsions reiterades, ja sigui en el context escolar o familiar.
• Que els familiars o professors tinguin unes conviccions deterministes vers els fracàs del noi/a.
• Vigilar molt amb el què es diu dels nois i de les noies, per les conseqüències que poden generar.
• Que els nois/es percebin que els altres els rebutgen i els menyspreuen, o que ningú se'ls estima.
• Que estiguin aïllats socialment.
• Haver passat per fets traumàtics.
• Una inadequada relació família - escola.

Per últim, m'agradaria destacar un aspecte que considero molt rellevant. Els alumnes que pateixen aquesta problemàtica, tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge que la resta dels seus companys. Ara bé, no volen aprendre, els hi manca el desig d'adquirir coneixements. Això significa que els hem d'educar d'una altra manera, emprant una metodologia diferent que sigui adequada i adaptada a les necessitats i a les característiques; perquè només d'aquesta forma, aconseguirem el seu consentiment, requisit necessari perquè el noi o la noia aprengui i col·labori en les activitats i tasques que el professorat li proposa.

Fins aviat!

Montse