En el vídeo que trobareu a continuació, comenten que d'un 15 a un 20% dels alumnes en edat escolar pateixen dificultats d'aprenentatge. Així doncs, considero que cal remarcar-ho, ja que és un problema molt freqüent.
Els problemes més comuns són: en la lectura (dislèxia), en l'escriptura (disgrafia), en l'ortografia, a l'escoltar, al parlar, al raonar i en les matemàtiques (discalcúlia).
Una de les coses en què posen més èmfasis és que, com més aviat es puguin detectar les dificultats d'aprenentatge, i se'ls hi puguin donar el tractament corresponent, es frenaran els efectes que puguin tenir, i s'evitaran que les conseqüències negatives augmentin i es facin més greus.
http://www.youtube.com/watch?v=x1fBQutV5Zs&feature=related (primera part)
http://www.youtube.com/watch?v=P8KG9ar2pqQ&feature=related (segona part)
Posteriorment, s'abordaran dos aspectes que crec que són molt importants i que també es tracten en el vídeo.
D'una banda, el fet que si un nen presenta dificultats en el seu aprenentatge, això comporta tot un seguit de conseqüències que poden perjudicar negativament el seu desenvolupament personal i els seus progressos acadèmics. D'altra banda, diferents estratègies que poden emprar les famílies per ajudar als seus fills amb dificultats d'aprenentatge.
Les dificultats d'aprenentatge poden provocar problemes emocionals a qui les pateixen, perquè són nens que s'esforcen durament per aprendre, i com que no ho aconsegueixen, els hi fa ràbia i es frustren. Conseqüentment, la seva autoestima, l'autoconcepte i la confiança en ells mateixos van anant disminuint. Es perceben com poc competents acadèmicament i en habilitats socials. Cal afegir que, les valoracions que fan alguns dels seus companys de classe d'ells, no els ajuda gens, ja que de vegades, per exemple, quan s'han de fer treballs en equips són rebutjats, i a l'hora del pati estan marginats i sols.
El patró d'atribució que presenten es caracteritza per ser desadaptatiu. Per tant, inhibeix la motivació acadèmica. És el que s'anomena d'indefensió apresa. És a dir, atribueixen els seus èxits a factors externs i incontrolables (com per exemple, a la sort, a l'atzar i/o a la dificultat de les tasques) i els seus fracassos a factors interns, estables i incontrolables (per exemple, a la poca capacitat i/o a la manca d'habilitat). Així doncs, presenten un locus de control extern.
Algunes de les males conductes que poden presentar els nens amb aquestes dificultats, són a causa de que prefereixen que els tractin de "dolents" abans que de "tontos".
És cert que la intervenció en els alumnes amb dificultats d'aprenentatge s'ha d'abordar de forma multidisciplinar, amb la participació i col·laboració del professorat, dels psicòlegs, dels psicopedagogs, dels metges, del personal dels serveis d'educació especial i de la mateixa família. Si reben l'ajuda idònia, aconseguiran aprendre i superar els seus problemes d'aprenentatge.
Des de les famílies, és essencial potenciar la confiança del nen en sí mateix, motivar-lo, donar-li seguretat per tal de que es relacioni i interaccioni amb el seu entorn, i donar-li suport. En el cas que això no sigui així, el nen creixerà amb pors, amb sentiments de vergonya, amb ràbia, frustrat, i desinteressat pel món escolar. El context familiar ha de saber què li agrada al nen, li han de proposar activitats i tasques perquè pugui practicar, desenvolupar i donar-se compte dels seus punt forts. També és important que ajudi en les tasques domèstiques per augmentar les seves habilitats. Les instruccions i les ordres han de ser clares i precises, les tasques cal dividir-les en parts, s'han de recompensar totes aquelles conductes que siguin adequades. Per últim, és convenient que els familiars del nen es freqüentin i es reuneixin amb altres pares que també tinguin fills amb dificultats d'aprenentatge, ja que entre ells es poden explicar les seves experiències, i donar-se recomanacions i recolzament.
Fins aviat!
Montse
No hay comentarios:
Publicar un comentario